Devolució POUM des d'Urbanisme al Ajuntament

Amb data 1 de Desembre de 2011, la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya ha suspès i retornat el POUM a l'Ajuntament de Cabrera de Mar perquè rectifiqui aquells punts amb els quals la pròpia Comissió no està d'acord.
Per la seva importància, transcrivim seguidament un resum d'aquesta resolució, ressaltant els punts que ens afavoreixen i que estaven al nostre Programa de Govern (en groc i vermell).
Tot i que són molt bones notícies per als interessos dels veïns del Plà de l'Avellà, cal ser prudents i esperar fins a la resolució definitiva. Ara l'Ajuntament ha d'elaborar un "text refòs" que inclogui totes les modificacions que se sol·liciten des de Urbanisme, aprovar-ho en un Ple i retornar-ho a la Generalitat per a la seva aprovació definitiva.

Assumpte: Pla d'ordenació urbanística municipal del terme municipal de Cabrera de Mar.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en la sessió de 27 d’octubre de 2011, ha adoptat, a reserva de la redacció que resulti de l’aprovació de l’acta, l’acord següent :

L’expedient de Pla d'ordenació urbanística municipal de Cabrera de Mar, ha estat promogut i tramès per l’Ajuntament.

Objecte

La revisió del planejament general del municipi.

B. SISTEMES URBANÍSTICS

Pel que fa l’estructura viaria del municipi, es constata que l’orografia pronunciada del territori comporta la materialització d’una xarxa poc estructurada i fins i tot, en alguns casos discontinua. En aquest sentit, i pel que fa l’accessibilitat al nucli urbà, es fa palès que aquest té una connexió quasi exclusivament umbilical amb les infraestructures de major rang, essent la carretera BV-5021 o carrer de la Riera de Cabrera de Mar, el principal i quasi únic punt d’accés. S’escau recordar que en aquesta carretera hi conflueixen les carreteres de Vilassar i Argentona amb l’entroncament de la C-32.

En aquest context, s’escau valorar la incidència de la futura Ronda del Maresme – o laterals de la C-32 – en l’estructura viaria de Cabrera de Mar. D’acord amb l’estudi informatiu que es troba a tràmit el municipi reforça l’accés al sector industrial de llevant PA-8, a través d’una nova rotonda de connexió amb la C-32. Tanmateix, i pel que fa l’accés principal al nucli, es manté la preeminència de la carretera de Vilassar de Mar com a connector principal, el qual es reforça a més mitjançant la construcció d’una nova rotonda que entronca aquesta carretera amb els laterals de la C-32. Per tant, es pot concloure que les futures actuacions vinculades a la Ronda del Maresme no modifiquen de forma substancial la minsa connectivitat de Cabrera de Mar amb la resta del territori.

En aquest sentit, i ateses les deficiències estructurals que aquest presenta, seria desitjable que la revisió del planejament general incidís en el nucli urbà de Cabrera de Mar, i més concretament en els sòls urbans de ponent, encapçalats per l’àmbit de Mas Terrillo. En aquest context, el desdoblament de l’accés actual per la banda de ponent permetria, no només una millora qualitativa de la connexió del susdit sector, sinó també un increment

notable de la permeabilitat viaria global del municipi en sentit nord sud.

D’acord amb aquesta premissa, i atesa la realitat física del territori, la consolidació d’un nou vial de connexió per ponent només seria possible a través del desdoblament del carrer dels Vinyals per la seva banda oest, i la seva connexió amb la carretera de Vilassar de Mar mitjançant el seu soterrament en l’encreuament de l’autopista C-32. Així mateix, els sòls delimitats per aquest nou desdoblament i el torrent dels Vinyals podria ser objecte de l’oportuna transformació urbanística, únicament als efectes de garantir l’execució del susdit vial.

No obstant això, i malgrat els sòls esmentats presentes unes condicions topogràfiques i de contigüitat que resulten idònies per a la seva transformació, cal assenyalar que el règim de sòl no urbanitzable costaner dels sòls confrontants al carrer dels Vinyals impedeix la materialització d’aquesta possibilitat. Tanmateix, i d’acord amb la normativa del PDUSC, la qualificació de sòl no urbanitzable costaner no impedeix la consolidació de vialitat. Per tant,

i malgrat el POUM no en pugui garantir el corresponent finançament, caldrà que es dibuixi el desdoblament esmentat.

E. SÒL URBÀ. POLÍGONS D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA (PAU)

PA-10 La Genera. Es tracta d’un àmbit residencial unifamiliar de 0,77 ha de sòl que s’ubica al sud-oest del terme municipal, proper al terme de Vilassar de Mar, en una parcel·la avui qualificada d’equipaments. Es preveuen un total de 74 habitatges (densitat de 96 hab/ha), 37 dels quals són de renda lliure i 37 de protecció pública, de règim general o especial, i una edificabilitat bruta de 0,91 m²s/m² (7.066 m²s d’ús residencial plurifamiliar, dels quals 4.098 m²s de renda lliure i 2.967 m²s de protecció pública) qualificats amb zona 4a, habitatge agrupat, en un sòl privat total de 6.329 m², el 81,51% del total.

Pel què fa als sistemes urbanístics, el document preveu una cessió de 1.436 m² (18,49%) per a sistemes, tots ells qualificats d’espais lliures. Es preveu la cessió del 10% d’aprofitament urbanístic. El sistema d’actuació previst és reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica. D’acord amb la fitxa del polígon, d’acord amb un Conveni existent, l’aprofitament urbanístic del polígon, que correspon a sòls ara qualificats com a sistema d’equipaments, ha de compensar el trasllat de les instal·lacions del Club de tennis La Genera al sector urbanitzable delimitat en el front marítim. Es cedirà a l’Ajuntament la

franja de 12 m d’amplada de la Rambla dels Vinyals i el sòl corresponent als habitatges de protecció oficial.

El planejament vigent classifica l’àmbit de sòl urbà consolidat i qualifica els sòls amb la clau

16, equipament privat i una franja paral·lela al carrer dels Vinyals de sistema d’espais lliures en tres de les parcel·les, com a resultat d’una modificació puntual del PGO, aprovada definitivament el 17.04.02. Els principals paràmetres del planejament vigent són: edificabilitat neta: la de l’entorn o un 0,40 m2s/m², ocupació màxima: 40%, alçada reguladora: 7,50 m i PB+PP.

La proposta planteja, d’acord amb el què s’estableix en un conveni signat entre la propietat i l’Ajuntament de Cabrera de Mar, el trasllat dels equipaments esportius a uns terrenys propers dins de l'àmbit de sòl urbanitzable URd-4 "Front marítim", i la transformació dels sòls actuals a usos residencials, clau 4a segons fitxa normativa o clau 3 segons plànol de la fitxa del polígon.

Respecte aquesta proposta, cal tenir en compte que els actuals equipaments esportius constitueixen una reserva dotacional especialment valuosa en un entorn en el que la manca d’altres equipaments similars, siguin públics o privats, i la prevalença d'usos residencials quasi exclusius, donen lloc a un teixit urbà amb poca diversitat d'usos. En aquest sentit la nova qualificació d’habitatges que es preveu a la Genera no respon a motius d’interès públic o necessitats de l’entorn.

A la vegada, cal tenir en compte que el seu trasllat al sector urbanitzable URd-4 comporta la consolidació d'una carrega urbanística excessiva en un àmbit que , tal i com es menciona a l'apartat de valoració del sòl urbanitzable del present

acord, es troba suficientment penalitzat, atès que ha de donar compliment a una doble reserva de sistemes urbanístics: una àrea d'especial centralitat destinada a equipaments per mandat del planejament territorial, i l’alliberament de la franja de sòl a primera línia de mar, d’acord amb les determinacions del PDUSC.

Per tant, i entenent que no es justifica adequadament la pèrdua d’equipament esportiu en l’entorn ni l’interès de la seva transformació en un sostre residencial, i atenent a la impossibilitat de traslladar l’equipament en un nou sector urbanitzable ja força carregat amb els propis equipaments locals i generals adscrits, sembla coherent el manteniment de l’equipament esportiu existent per tal de garantir la seva funció social en l’entorn.

URd-4 Front marítim. Es tracta d’un sector residencial plurifamiliar discontinu de 8,30ha de sòl que s’ubica principalment en el front litoral del terme municipal de Cabrera de Mar, i més concretament al sud de la carretera N-II (subsectors 1 i 3) i al nord de la carrer de Montcabrer (subsector 2), al Pla de l’Avellà. El document preveu una edificabilitat bruta de 0,293m2st/m2s (24.302,40m2st), i una densitat de 24,57hab/ha (204 habitatges). Pel que fa la cessió de sistemes urbanístics, s’estableix un mínim del 75,61% del sector (ELL

47,39%, EQ 12,72%, V 12,07%, H 3,43%).

Pel que fa el planejament vigent, el PGOU de Cabrera de Mar preveu en els subsectors 1 i 3 la consolidació d’un sector de sòl urbanitzable UP-10 destinat a equipaments privats, amb un coeficient d’edificabilitat bruta equivalent a 0,28m2st/m2s, mentre que els terrenys  del subsector 2 provenen del règim del sòl no urbanitzable.

El document proposa la classificació dels sòls que es troben inclosos dins del subsector 2, els quals resten considerats pel PDUSC com a sòl no urbanitzable costaner 3, clau NU-C3.

De forma simultània, i d’acord amb les consideracions realitzades a l’apartat de

planejament vigent del present informe, es constata que els subsectors 1 i 3 es troben en un àmbit que, segons el PDUSC-2, ha de garantir la cessió de la majoria dels sòls que hi són inclosos, tot establint el règim transitori de les edificacions que, en el front urbà, es troben actualment edificades. Aquesta circumstància es produeix per la regulació de la fitxa normativa número 20 del PDUSC-2, així com per l’article 10.2 de les normes del Pla.

Així doncs, la determinació imposada pel PDUSC-2 comporta la pràctica impossibilitat de consolidar un sector urbanitzable que sigui econòmicament viable, doncs a banda de la restricció de l’edificabilitat atorgada, es constata que aquesta és difícilment materialitzable atesa l’existència de les servituds i àrees d’influència de les infraestructures que delimiten l’àmbit en el seu extrem de ponent – la carretera N-II i la línia del ferrocarril –.

En qualsevol cas, es pot concloure que aquestes circumstàncies comprometen l’assoliment de l’objectiu últim que estableix el PDUSC, que és l’obtenció en tant que sistemes urbanístics de la majoria dels sòls del sector vigent UP-10, àmbit que es revela com a espai estratègic d’interès costaner. En aquest context, la proposta aportada per l’Ajuntament de Cabrera de Mar possibilita l’assoliment del mencionat objectiu de protecció a través del plantejament d’un àmbit discontinu. Respecte aquest fet, s’escau recordar el contingut de l’apartat III.4 de la memòria justificativa del PDUSC-2, relatiu a les determinacions adoptades en relació al sector UP10:

“Es manté la condició de zona de protecció per a tot l’àmbit, però en base a la

“Es manté la condició de zona de protecció per a tot l’àmbit, però en base a la

petició formulada per l’ajuntament, es modifica la proposta de l’aprovació inicial en la qual la condició de zona de protecció per als terrenys integrants al sector

s’aconseguia mitjançant la seva classificació com a sòl no urbanitzable. La proposta per a l’aprovació definitiva del Pla director determina igualment tot l’àmbit com a zona de protecció, però manté el règim originari de sòl urbanitzable delimitat i indica que en el marc de la revisió del POUM ja encetada es podrà delimitar un sector urbanitzable discontinu que permeti resituar l’aprofitament del sector en uns altres terrenys adequats a canvi de l’obtenció com a sòl públic de tota la part del sector situada al nord est del Torrent del Molí, que és l’àmbit que permet comunicar el Sòl no urbanitzable costaner de les planes agrícoles interiors amb el mar i que representa més del 80% del sector.”

Així doncs, en la memòria del PDUSC-2 ja es contempla la possibilitat recollida per l’Ajuntament de Cabrera de Mar de delimitació d’un àmbit discontinu que permeti reubicar l’aprofitament del sector UP10, si bé d’acord amb la normativa del Pla director, aquest hauria de minorar del seu coeficient d’edificabilitat brut fins a un màxim de 0,05m2st/m2s.

Atesa aquesta conjuntura, s’escau indicar que l’elecció de l’àmbit ubicat al nord del Pla de l’Avellà per part del POUM (subsector 2), malgrat ocupar sòls que actualment es troben classificats de sòl no urbanitzable costaner, obeeix a una lògica de naturalesa territorial.

Més concretament, en els plànols d’estratègies urbanes del Pla Territorial metropolità de Barcelona es considera aquest àmbit del municipi com a susceptible de configurar una àrea urbana de nova centralitat al servei d’àmbits territorials més grans. Aquesta voluntat, a més, es veu reforçada en l’emplaçament que ens ocupa per la previsió del futur traçat alternatiu de la línia del ferrocarril de Barcelona a Maçanet, línia R4, així com de la seva estació al municipi de Cabrera de Mar.

En conseqüència, mentre el Pla director del sistema costaner 2 preveu el trasllat de l’aprofitament del sector UP-10 a un altre indret del nucli urbà amb l’objecte d’alliberar el front marítim del municipi, les directrius del planejament territorial reconeixen el rol de nova centralitat dels sòls que constitueixen el subsector 2. En aquest context, es pot concloure que la inclusió d’aquest àmbit dins del sector URd-4 “Front marítim” garanteix l’acompliment d’aquesta doble condició, i satisfà en conseqüència, les pretensions del planejament territorial i del Pla director del sistema costaner. És només des de l’acompliment d’aquesta doble perspectiva que la proposta municipal resulta justificable.

                                                                                                                                    No obstant això, i malgrat la contigüitat del subsector 2 amb el teixit urbà del Pla de l’Avellà i de Vilassar de Mar és un factor que permet un creixement urbanísticament raonable, s’escau indicar que la delimitació del mencionat sector residencial no ha de comprometre, en cap cas, el còmput de superfície de sòls no urbanitzables costaners del municipi més enllà de les variacions admeses per la disposició addicional cinquena de la normativa del Pla director, la qual permet una possible precisió de límits.

Així doncs, i en virtut d’aquesta possibilitat, caldrà garantir el manteniment de la superfície destinada a sòl no urbanitzable costaner dins el municipi, mitjançant l’atorgament de la susdita classificació als terrenys que es troben inclosos dins el subsector 3. L’elecció d’aquest àmbit respon, no només a la seva superfície assimilable a la del subsector 2, sinó també al seu baix nivell d’ocupació física, que en contraposició amb la resta de sòls del sector UP-10, li confereix una condició més propera a la del sòl no urbanitzable.

D’altra banda, i d’acord amb les premisses anteriorment exposades, caldrà que el sector assumeixi la responsabilitat atorgada pel PDUSC-2, i que d’acord amb la delimitació del plànol annex al present informe, incorpori en tant que cessions de sistemes d’espais lliures, l’àmbit litoral que s’estén des del subsector 3 fins al límit de terme amb Vilassar de Mar.

Al respecte, s’escau recordar que és precisament aquesta obtenció la que motiva el desenvolupament urbanístic del present sector. Paral·lelament, amb l’exclusió dels sòls del subsector 3 i la incorporació de la resta de l’àmbit litoral es garanteix l’equilibri de sistemes i zones fixat al present POUM pel sector.

D’altra banda, i segons els criteris del PDUSC-2 i del PTMB, caldrà que l’edificabilitat del sector s’ajusti a aquella que sorgiria de l’aplicació del coeficient brut de 0,05m2st/m2s sobre l’àmbit litoral inclòs, i del coeficient brut de 0,60m2st/m2s repercutit a l’àmbit nord del Pla de l’Avellà.

En un altre ordre de coses, i d’acord amb les determinacions del PTMB, caldrà que el que la fitxa del sector estableixi normativament l’obligació que els equipaments públics i col·lectius previstos a l’àmbit donaran abast a una escala superior a la local. En aquest sentit, es considera que aquesta determinació territorial és incompatible amb la voluntat municipal de traslladar al sector les pistes de tennis del barri de la Genera – subscrita mitjançant la signatura d’un conveni urbanístic de data 7 d’abril de 2011 entre l’Ajuntamentde Cabrera de Mar i la propietat –. Al respecte, s’escau concloure per tant, que el susdit trasllat no podrà produir-se en el sector URd-4, atesa l’especificitat que exigeix el PTMB per la futura àrea d’equipaments.

Finalment, i en virtut de les determinacions del PTMB pel que fa àrees de centralitat, s’escau indicar que l’àmbit haurà de facilitat l’establiment d’àrees d’activitat econòmica que requereixen un elevat nivell d’accessibilitat i ús intensiu del sòl. En aquest sentit, caldrà que entre un 5% i un 10% del sostre previst es destini a usos no residencials. 

Resolució

Vista la proposta de la Ponència Tècnica, aquesta Comissió acorda:

-1 Suspendre l’aprovació definitiva del Pla d'ordenació urbanística municipal de Cabrera de Mar, promogut i tramès per l’Ajuntament, fins que mitjançant un text refós que es presentarà per triplicat, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient i diligenciat, s’incorporin les prescripcions següents:

1.1 Informes

1.1.1 Cal recaptar l’informe favorable dels organismes següents i/o incorporar, si s’escau, les prescripcions que aquests continguin: Departament d’Ensenyament, Direcció General d’Aviació del Ministeri de Foment, Servei de Planificació de la Direcció General de Carreteres del Departament de Territori i Sostenibilitat, Departament de Salut i Delegació del Govern per a la Societat Concessionària d’Autopistes, Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, l’Institut Geològic de Catalunya, Agència Catalana de l’Habitatge, Direcció General de Protecció Civil, Consell Català de l’Esport del Departament de la Presidència, i de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industria del Departament d’Empresa i Ocupació.

1.1.2 Cal donar compliment a les prescripcions fixades als informes de l’Agència Catalana de l’Aigua, de data 5 de juliol de 2010, de la Direcció General de Comerç de data 8 de setembre de 2011, de la Direcció General de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de data 26 d’agost de 2011, de la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, del Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí, de data 29 de juny de 2011, i de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, del Departament de Territori i Sostenibilitat, de data 30 de setembre de 2011 i al de la Direcció General de Carreteres de data 21 d'octubre de 2011.

1.2 Sistemes urbanístics.

1.2.1 Cal preveure la reserva viaria exposada a l’apartat de valoració del present acord que permet la connexió nord sud de l’àmbit de Mas Terrillo amb la carretera de Vilassar de Mar.

1.3 Sòl urbà.

 1.4 Sòl urbà. Plans de millora urbana .

 1.5 Sòl urbà. polígons d’actuació urbanística .

1.5.12 PA-10 La Genera. Cal mantenir els usos d’equipament privat vigents, atès que no es justifica suficientment la transformació de l’àmbit.

1.6 Sòl urbanitzable .

1.6.3 Pel que fa al sector URd-4 Front marítim:

1.6.3.1 Cal garantir el manteniment de la superfície destinada a sòl no urbanitzable costaner dins el municipi, mitjançant l’atorgament de la susdita classificació als terrenys que es troben inclosos dins el subsector 3.

1.6.3.2 Cal que el sector assumeixi la directriu imposada pel PDUSC-2, i que d’acord amb la delimitació del plànol annex, incorpori en tant que cessions de sistemes d’espais lliures, l’àmbit litoral que s’estén des del subsector 3 fins al límit de terme amb Vilassar de Mar.

1.6.3.3 Cal que l’edificabilitat del sector s’ajusti a aquella que sorgiria de l’aplicació del coeficient brut de 0,05m2st/m2s sobre l’àmbit litoral inclòs, i del coeficient brut de 0,60m2st/m2s repercutit a l’àmbit nord del Pla de l’Avellà, segons els criteris del PDUSC-2 i del PTMB.

Així mateix, d’acord amb les determinacions del PTMB, caldrà que el que la fitxa del sector estableixi normativament l’obligació que els equipaments públics i col·lectius previstos a l’àmbit donaran abast a una escala superior a la local i destinar entre un 5% i un 10% del sostre previst a usos no residencials.

1.7 Sòl no urbanitzable.

1.7.1 Cal que el POUM atorgui específicament als sòls inclosos al PDUSC una clau de sòl no urbanitzable costaner en coherència amb les disposicions addicionals primera i tercera

del susdit Pla director.

1.7.2 Cal ajustar la zonificació del sòl no urbanitzable del municipi a aquella que prové del Pla director urbanístic del sistema costaner.

1.8 Cal adequar el contingut de la normativa urbanística del POUM a les determinacions de l’informe annex a aquest acord, així com aquelles qüestions relacionades amb el refós de planejament.

-2 Indicar a l’Ajuntament que el text refós inclourà el text de les normes urbanístiques i els plànols d’ordenació en suport informàtic i en format de tractament de textos, en compliment de l’article 17.6 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, i de l’ordre PTO/343/2005, de 27 de juliol, per la qual s’estableixen els requeriments tècnics de la presentació, en suport informàtic, de les normes urbanístiques de les figures de planejament urbanístic als òrgans de la Generalitat de Catalunya competents per a la seva aprovació definitiva.

-3 Comunicar-ho a l’Ajuntament.

Contra aquest acord, que es refereix a una disposició administrativa de caràcter general, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la seva notificació, de conformitat amb el que preveu l’article 107.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i els articles 10, 25 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sense perjudici que els particulars puguin interposar qualsevol altre recurs que considerin procedent, i de la possibilitat que tenen els ajuntaments i altres administracions públiques, de formular el requeriment previn que preveu l’article 44 de la 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

En el cas de formular requeriment, aquest s’entendrà rebutjat si, dins el mes següent a la recepció, no és contestat. En aquest supòsit, el termini de dos mesos per a la interposició del recurs contenciós administratiu es comptarà des de l’endemà d’aquell en què es rep la comunicació de l’acord exprés o d’aquell en què s’entén rebutjat presumptament.

La secretària de la Comissió Territorial

d'Urbanisme de Barcelona

Data  2011 12 01

                                                          

Informació Municipal sobre gossos.

Nota publicada

L'Ajuntament acaba de publicar una nova Nota Informativa per a coneixement de tots els veïns, i més específicament, per a tots els vianants que passegen als seus gossos pels carrers i places de Cabrera.
En ella es recorda l'obligació de complir les Ordenances Municipals en matèria de tinença d'animals de companyia, concretament referent a neteja del carrer si l'animal fa les seves necessitats en ella.
Des d'AI-CM recordem també que la Regidoria d'Obres i Serveis està ja buscant llocs idonis on instal·lar àrees de esbarjo i pipi-can per als animals de companyia, i que probablement durant les primeres setmanes de l'any 2012, alguna d'aquestes àrees ja serà una realitat.
No cal oblidar tampoc que a les zones, normalment parcs, on ja existeixen cartells de prohibició de passejar gossos, tal activitat no pot realitzar-se ni tan sols en hores nocturnes, i que els animals han de treure's a passejar amb la seva corretja i no poden deixar-se en llibertat.
A més de la Normativa específica per a gossos potencialment perillosos, és important tenir en compte que els animals han d'estar inscrits en el seu Cens específic de l'Ajuntament.
Per llegir l'Ordenança reguladora completa (molt important per els qui posseeixen animals de companyia), clicar aquí.

Assemblea d'AI-CM

Dissabte passat dia 26 de novembre es va celebrar l'Assemblea Extraordinària d'AI-CM. El seu objectiu principal era informar als afiliats de totes les activitats i gestions dutes a terme pel Partit des de les passades Eleccions de Maig del 2011, complint d'aquesta forma amb la promesa d'informació periòdica.
El punt més important de l'Ordre del dia va ser el relleu en la Presidència. En efecte, el nostre benvolgut president fundador i amic D. Jesús Sáez, que ja havia manifestat el seu desig de retirar-se després de les eleccions, havia ratificat al Comitè Executiu el seu desig de fer-ho tan aviat com fos possible, i per a això, ell mateix havia presentat al seu possible successor D. Emilio Montero. El Comitè, valorant la importància del canvi, havia establert un període transitori de 6 mesos per gestionar el traspàs de funcions, al cap del qual, la proposta es va presentar en aquesta Assemblea, sent acceptada per gran majoria.
L'Assemblea va aprovar també per unanimitat la creació d'una Presidència Honoraria per a D. Jesús Sáez, que tant ha fet pel nostre poble, pel Plá i per AI-CM. Des d'aquí enviem al nostre benvolgut amic i conveí els nostres millors desitjos de salut, tranquil·litat i assossec que tant s'ha guanyat al servei de tots.
L'Assemblea es va completar amb la lectura de l'informe econòmic, el relat de les activitats i projectes que AI-CM promou des de l'Ajuntament a través dels seus dos Regidors i les explicacions pertinents, fruit d'un animat torn de Precs i Preguntes.
Finalment, es decideix iniciar gestions per a la realització i distribució d'un Butlletí d'AI-CM que pugui repartir-se periòdicament, i la primera edició del qual podria veure la llum al gener 2012.